You are here:
  • Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size

xra

  • Xavier Roig i Associats
  • Xavier Roig i Associats
  • Xavier Roig i Associats
  • Xavier Roig i Associats
  • Xavier Roig i Associats

LORDS OF FINANCE. Liaquat Ahamed.

Lords of Finance és un llibre excepcionalment ben escrit i documentat. En la millor tradició anglosaxona, Liaquat Ahamed es recolza en el gènere biogràfic per descriure i explicar l'origen i el desenvolupament de la crisi del 29 i la depressió posterior.

Els senyors de les finances que, en la tesi d'Ahamed, van dur el món a la fallida són els governadors dels bancs centrals d'Anglaterra, Alemanya, França i de la Reserva Federal de Nova York en la dècada dels anys vint del passat segle.

La informació que l'autor aporta és aclaparadora. És una informació que, ben escrita i ben estructurada, acompanya el lector pels despatxos, i els espais publics i privats que marcaren una època terrible, uns temps de guerres i desorientació que malbaraten la lògica de progrés i estabilitat que augurava l'optimisme tecnòlogic.

Liaquat Ahamed és un membre del Board de la Brookings Institution que combina la professionalitat d’una formació acadèmica a Oxford amb l’experiència del treball en les finances.

La tesi principal de l'autor, de la que deriva el subtítol de llibre, és que els homes que biografia no varen ser capaços d'entendre la lògica de la crisi i que amb les decisions equivocades que varen prendre, impulsades per un reflex nacionalista, varen empitjorar sistemàticament la situació i la van dirigir al desastre.

L'exemple més clar d'aquesta incapacitat de comprensió el situa Ahamed en la reacció instintiva de pujar els tipus d'interès, lligada al propòsit dominant de mantenir la connexió de les monedes nacionals respectives al patró or.

És fascinant, com es diria en anglès, viure gairebé en directe la parsimònia i el ritme pausat  d'una època no tan llunyana. Els llargs viatges trasatlàntics en vaixell, les estades de setmanes o mesos a l'altra banda de l'Atlantic per a les consultes anuals entre banquers, les lentes carreres professionals, la ceguesa dels responsables politics, el respecte als dogmes establerts...

En el panorama d'incompetència professional que Ahamed dibuixa, sorgeix el contrast fulgurant de Keynes, l'home innovador i brillant que lluita per trencar el paradigma vigent, que combina la seva descomunal producció intel.lectual amb una participació activa en els afers públics i fins i tot amb una carrera relativament exitosa com a inversor bursàtil. És l’home inquiet i compromès que pot participar al mateix temps de l’ambient de Bloomsbury i assessorar una figura tan conservadora com el propi Winston Churchill.   L’autor segueix la figura de Keynes com una mena de contrapunt, des de la seva crítica als acords de Versailles fins a la seva implicació directa en la preparació i definició dels acords de Bretton Woods.

 

Ahamed descriu d’una manera professional i atractiva el contrast intel.lectual entre un Keynes que ho repensa tot i les figures una mica fatalistes dels banquers centrals, incapaços de distanciar-se dels dogmes vigents, presoners de la lògica nacionalista d'uns estats obsessionats per passar els comptes de la I Guerra.

 

És molt il.lustratiu de la lògica de confrontació desfermada la dificultat afegida que va suposar el pagament dels crèdits nordamericans als altres paisos aliats per a la complicació infinita del problema d’unes reparacions de guerra impossibles de pagar.  En realitat, la insistència dels creditors americans va ser un factor crucial per reforçar la pressió dels altres països aliats sobre Alemannya.

 

Un dels aspectes més apassionants del llibre és, finalment,  la descripció detallada que fa l'autor de l'esclat de la crisi del 29 als Estats Units, la seva derivació en la gran depressió i, sobretot, la preparació i posada en marxa del paquet de mesures d'emergència de Roosevelt, immediatament després de la seva presa de possessió.

 

Xavier Roig, publicat el 8 d'agost de 2009.

 

Ahamed, L. (2009) Lords of Finance, The Penguin Press: New York.

 

 
Documento sin título

Cites

W hat I came to respect more about Bill Clinton was his instinctive sense about people. His contact with people impacted what he did. It energized him. He remembered what people said, just walking a road block shaking hands. Stan Greenbergg.

Llibres

Cómo ganar unas elecciones. Pere Oriol Costa, David Domingo...

White House Ghosts. Robert Schlesinger

Lords of finance. Liaquat Ahamed

Team of rivals. Doris Kearns Goodwin

Banner
Banner
Banner
Banner

Buscador

Banner
Banner
Banner
Banner
Banner